Llengua i identitat a Catalunya 2008

El dijous dia 16 d'abril vaig assistir a una conferència del professor dels Estudis de Llengües i Cultures de la UOC Miquel Strubell a Jesús (Tortosa). El contingut de la conferència va ser la presentació de l’informe Llengua i identitat a Catalunya 2008, investigació feta per l’empresa DYM aplicant el mètode de l’enquesta a una mostra de 1.108 persones.

Els que em coneixen ja saben que en aquesta matèria tendeixo a l'optimisme actiu, que consisteix en creure que les coses poden anar bé si hi treballem prou, i l'informe ajuda a recarregar les piles. Cliqueu a l'enllaç i entreu-hi. Ja ho comentarem.

Percepcions errònies

Ahir a la tarda em va trucar des de Madrid una periodista del diari Expansión per a fer-me una entrevista amb relació a la notícia que van publicar el dimecres 15 d'abril respecte a l'acord marc signat amb la Generalitat. La periodista en qüestió em va semblar una persona molt amable i receptiva, però al començament de l'entrevista em va transmetre les percepcions que es tenen en determinats cercles de la resta de l'Estat -i que ella no necessàriament compartia- sobre l'ús del català a l'Administració de Justícia i altres qüestions més generals, percepcions que, lògicament, vaig rebatre. Passo a fer una relació de les més significatives:

1.- Que l'ús de la llengua catalana per part de les advocades i advocats de Catalunya està molt estès. Consell meu: que demani les estadístiques de presentació d'escrits en català als jutjats i tribunals.

2.- Que la formació universitària a les facultats de dret s'imparteix, gairebé tota, en català. Consell meu: que demani les dades a les facultats de dret de Catalunya.

3.- Que l'ensenyament primari i secundari en català creava molts de problemes als alumnes de parla no catalana. Consell meu: que demani informació a qualsevol centre d'ensenyament del país.

4.- Que la retolació dels establiments en català s'obtè per l'amenaça sancionadora de la Generalitat. Consell meu: que vagi a Barcelona i passegi per qualsevol barri per a fer una estadística de la retolació en una o altra llengua. Aquesta experiència pot servir, a més, per a veure si (fins i tot em fa vergonya escriure-ho) els castellanoparlants pateixen algun tipus de discriminació a Catalunya.

No cal dir que aquesta tasca pedagògica resulta fatigant, però penso que l'hem de continuar fent sempre que calgui.

Tot passa per la llengua

Lluny de ser un simple vehicle per transmetre les idees, la llengua juga un paper de vegades fonamental com a signe de normalitat social. És lògic que a Catalunya l'idioma que utilitzem no sigui un fet anecdòtic, perquè la situació viscuda durant molts anys fa que no s'hagi trobat en iguals condicions de partida que el castellà.

Normalitzar l'ús del català en l'àmbit jurídic és una tasca feixuga i ho és, entre d'altres raons, perquè sempre hi ha qui opina que allò que realment importa és el que diem i no en quina llengua ho diem, però sabem que no és ben bé així.

Com el calçot sucat en la saborosa salsa que l'impregna de totes les essències, tot passa per la llengua.

Compromís per la llengua catalana

Pel que respecta a l'advocacia és un fet evident que l'ús de la llengua catalana a l'Administració de Justícia encara queda força lluny del que hauria d'ésser normal, això és: que tots els professionals que tenen el català com a llengua pròpia l'utilitzessin pel que fa a la seva activitat davant els jutjats i tribunals.

Les raons de que no sigui així són diverses i suposo que en posteriors entrades n'aniré parlant, però ara voldria centrar-me en un fet que també es constata sense cap dubte: les eines de què hom disposa per a poder utilitzar la llengua catalana en l'àmbit jurídic en general i judicial en particular són ben escasses en comparació amb les existents en llengua castellana. Parlo de formularis, manuals, textos legals, etc. A tot això s'hi afegeix en molts casos la manca de formació jurídica en llengua catalana rebuda pels professionals de l'advocacia i fins i tot, en les persones de més d'edat, la manca de coneixements suficients de la lengua en un sentit general.

Per això són importants tots els avenços que es produeixen i avui vull destacar l'acord marc signat el 29 de desembre de 2008 pel Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya i la Generalitat per a tirar endavant un pla de treball realment ambiciós, mitjançant el qual es posaran a l'abast de tots els advocats i advocades els instruments i materials necessaris per a que desapareguin les mancances de què parlava abans: formularis, cursos de nivell C i llenguatge jurídic, cursos d'oratòria, plans que facilitaran la catalanització de la documentació generada als despatxos, manuals, textos legals, etc.

A la foto que he penjat, del dia de la formalització solemne de l'acord marc, només apareixen els tres signants, però és molta la gent que està treballant per tal que el projecte arribi a bon port i ja comencen a veure's els primers resultats: amb un període d'inscripció relativament curt, 602 advocades i advocats de Catalunya començaran els cursos d'autoaprenentatge, 397 pel que fa al nivell C i 205 pel que respecta al llenguatge jurídic. Un èxit. I continuarà.

(Publicat el 3 de març de 2009 al Blog de Pep Canício)