Ahir a la tarda em va trucar des de Madrid una periodista del diari Expansión per a fer-me una entrevista amb relació a la notícia que van publicar el dimecres 15 d'abril respecte a l'acord marc signat amb la Generalitat. La periodista en qüestió em va semblar una persona molt amable i receptiva, però al començament de l'entrevista em va transmetre les percepcions que es tenen en determinats cercles de la resta de l'Estat -i que ella no necessàriament compartia- sobre l'ús del català a l'Administració de Justícia i altres qüestions més generals, percepcions que, lògicament, vaig rebatre. Passo a fer una relació de les més significatives:
1.- Que l'ús de la llengua catalana per part de les advocades i advocats de Catalunya està molt estès. Consell meu: que demani les estadístiques de presentació d'escrits en català als jutjats i tribunals.
2.- Que la formació universitària a les facultats de dret s'imparteix, gairebé tota, en català. Consell meu: que demani les dades a les facultats de dret de Catalunya.
3.- Que l'ensenyament primari i secundari en català creava molts de problemes als alumnes de parla no catalana. Consell meu: que demani informació a qualsevol centre d'ensenyament del país.
4.- Que la retolació dels establiments en català s'obtè per l'amenaça sancionadora de la Generalitat. Consell meu: que vagi a Barcelona i passegi per qualsevol barri per a fer una estadística de la retolació en una o altra llengua. Aquesta experiència pot servir, a més, per a veure si (fins i tot em fa vergonya escriure-ho) els castellanoparlants pateixen algun tipus de discriminació a Catalunya.
No cal dir que aquesta tasca pedagògica resulta fatigant, però penso que l'hem de continuar fent sempre que calgui.
1.- Que l'ús de la llengua catalana per part de les advocades i advocats de Catalunya està molt estès. Consell meu: que demani les estadístiques de presentació d'escrits en català als jutjats i tribunals.
2.- Que la formació universitària a les facultats de dret s'imparteix, gairebé tota, en català. Consell meu: que demani les dades a les facultats de dret de Catalunya.
3.- Que l'ensenyament primari i secundari en català creava molts de problemes als alumnes de parla no catalana. Consell meu: que demani informació a qualsevol centre d'ensenyament del país.
4.- Que la retolació dels establiments en català s'obtè per l'amenaça sancionadora de la Generalitat. Consell meu: que vagi a Barcelona i passegi per qualsevol barri per a fer una estadística de la retolació en una o altra llengua. Aquesta experiència pot servir, a més, per a veure si (fins i tot em fa vergonya escriure-ho) els castellanoparlants pateixen algun tipus de discriminació a Catalunya.
No cal dir que aquesta tasca pedagògica resulta fatigant, però penso que l'hem de continuar fent sempre que calgui.
Hola a tots: com sap perfectament el nostre President, jo sóc pessimista en això. Per molta pedagogia que fem a la resta de l'estat, hi ha coses impossibles de canviar. Per moltes estadístiques que mirin, sempre s'interpretaran de forma errònia o directament s'ignoraran. És massa fàcil confondre i enganyar a la gent que no coneix ni té cap intenció de conèixer la situació real del nostre petit país. També penso que tots hem de continuar fent aquesta fèina a la que es referèix el Pep, el que dubto és que servèixi de gaire, encara que els catalans i catalanes ja hi estem acostumats a això. En fi, tant de bò estigui equivocada. Des de Tarragona, una ciutat encantadora que espero compartir amb tots vosaltres, amics i amigues.
ResponEliminaVinga, ànims Laura!
ResponElimina