Contra la por

Ja sabeu que sóc d'idees fixes. Ahir escoltava el programa L'Oracle a Catalunya Ràdio i vaig sentir uns comentaris sobre la situació de la llengua catalana a l'àmbit judicial. No recordo qui va dir amb la millor voluntat que és normal que molts advocats no facin servir el català quan pensen que els jutges o jutgesses poden tenir prejudicis i això podria afectar les resolucions que dictin. Jo segueixo amb la meva: amb aquesta mentalitat no s'hi va enlloc, perquè la por té els atributs de l'oli i s'escampa amb facilitat i, a més, qualsevol procedir en aquest sentit seria contrari a les lleis i l'hem de denunciar.Parlar de la por, fins i tot amb la bona intenció de deixar palès que no tenim el que voldríem, produeix un efecte absolutament desmobilitzador: plantem uns arbres que no ens deixen veure el bosc.

No continuo perquè els que llegiu això ja heu hagut d'aguantar molts cops les meves pallisses verbals, i acabaré deixant-vos la lletra del començament de la cançó d'en Raimon amb la què he donat nom a aquesta entrada del blog, escrita el 1968 (fa quaranta-un anys...!):

"Anem dient les coses pel seu nom!
Si no trenquem el silenci
morirem en el silenci.

Contra la por és la vida,
contra la por és l'amor,
contra la por som nosaltres,
contra la por sense por."

D'això es tracta: de trencar el silenci i treballar contra la por sense por.

Companys del Blog, i ensems de la Comissió (em sembla que és això).
Confesso que aquesta és la meva primera vegada, i espero que la virginitat que ara perdo no exhibeixi les meves mancances en aquest camp de la comunicació.
Em sento inexpert i no sé ni com posar-me. Aniré ràpid, em sembla, car ja tindré temps de prendre-hi la mida.
Veig que heu tancat una enquesta de massiva contesta, a l'entorn de si els jutges fan oposició a l'ús del català, amb resposta (més que respostes) afirmativa.
La meva opinió és que aquesta oposició és latent, no explícita, i és afavorida pel context.
Tanmateix, al no ser explícita i més o menys ambiental, també és veritat que una part de la percepció obstativa pot venir de nosaltres mateixos.
Es veritat que hi haurà algunes circumstàncies que, en alguna ocasió, ens faran dubtar de la tria lingüística, però el nostre capteniment habitual ha de ser el de fer servir el català, i sinó, que hàgin de prendre's la molèstia de dir-nos clarament que s'hi oposen, i ja veurem que passa.
Recordo ara que fa molt poc vaig fer un judici en que hi érem 6 advocats (éren 5 contra mi, val a dir-ho) i un d'ells era de Madrid.
La jutgessa, catalana, va dir que en consideració a l'advocat de Madrid, féssim el judici en castellà, però jo m'hi vaig negar, sobretot perquè el mateix advocat de Madrid, persona correctíssima, va dir que per ell no ens preocupessim.
Al redòs de les meves intervencions, algun col·lega català que prenia la paraula a continuació, també s'hi enganxava en la nostra llengua, per pura capil·laritat, ja que després, mica en mica, anava derivant cap al castellà i, això sí, demanant perdó per l'oblit.
Tothora molts catalans tenen assumit que són uns vençuts i uns perdedors. Encara es creuen que han de demanar perdó, i sovint volen demostrar la seva summissió, baldament el presumpte superior en la jerarquia lingüítica (i nacional, que això és en el fons) els dispensi d'aquesta rebaixa.
No podem parar.

Leopold

Llengua i identitat a Catalunya 2008

El dijous dia 16 d'abril vaig assistir a una conferència del professor dels Estudis de Llengües i Cultures de la UOC Miquel Strubell a Jesús (Tortosa). El contingut de la conferència va ser la presentació de l’informe Llengua i identitat a Catalunya 2008, investigació feta per l’empresa DYM aplicant el mètode de l’enquesta a una mostra de 1.108 persones.

Els que em coneixen ja saben que en aquesta matèria tendeixo a l'optimisme actiu, que consisteix en creure que les coses poden anar bé si hi treballem prou, i l'informe ajuda a recarregar les piles. Cliqueu a l'enllaç i entreu-hi. Ja ho comentarem.

Percepcions errònies

Ahir a la tarda em va trucar des de Madrid una periodista del diari Expansión per a fer-me una entrevista amb relació a la notícia que van publicar el dimecres 15 d'abril respecte a l'acord marc signat amb la Generalitat. La periodista en qüestió em va semblar una persona molt amable i receptiva, però al començament de l'entrevista em va transmetre les percepcions que es tenen en determinats cercles de la resta de l'Estat -i que ella no necessàriament compartia- sobre l'ús del català a l'Administració de Justícia i altres qüestions més generals, percepcions que, lògicament, vaig rebatre. Passo a fer una relació de les més significatives:

1.- Que l'ús de la llengua catalana per part de les advocades i advocats de Catalunya està molt estès. Consell meu: que demani les estadístiques de presentació d'escrits en català als jutjats i tribunals.

2.- Que la formació universitària a les facultats de dret s'imparteix, gairebé tota, en català. Consell meu: que demani les dades a les facultats de dret de Catalunya.

3.- Que l'ensenyament primari i secundari en català creava molts de problemes als alumnes de parla no catalana. Consell meu: que demani informació a qualsevol centre d'ensenyament del país.

4.- Que la retolació dels establiments en català s'obtè per l'amenaça sancionadora de la Generalitat. Consell meu: que vagi a Barcelona i passegi per qualsevol barri per a fer una estadística de la retolació en una o altra llengua. Aquesta experiència pot servir, a més, per a veure si (fins i tot em fa vergonya escriure-ho) els castellanoparlants pateixen algun tipus de discriminació a Catalunya.

No cal dir que aquesta tasca pedagògica resulta fatigant, però penso que l'hem de continuar fent sempre que calgui.

Tot passa per la llengua

Lluny de ser un simple vehicle per transmetre les idees, la llengua juga un paper de vegades fonamental com a signe de normalitat social. És lògic que a Catalunya l'idioma que utilitzem no sigui un fet anecdòtic, perquè la situació viscuda durant molts anys fa que no s'hagi trobat en iguals condicions de partida que el castellà.

Normalitzar l'ús del català en l'àmbit jurídic és una tasca feixuga i ho és, entre d'altres raons, perquè sempre hi ha qui opina que allò que realment importa és el que diem i no en quina llengua ho diem, però sabem que no és ben bé així.

Com el calçot sucat en la saborosa salsa que l'impregna de totes les essències, tot passa per la llengua.

Compromís per la llengua catalana

Pel que respecta a l'advocacia és un fet evident que l'ús de la llengua catalana a l'Administració de Justícia encara queda força lluny del que hauria d'ésser normal, això és: que tots els professionals que tenen el català com a llengua pròpia l'utilitzessin pel que fa a la seva activitat davant els jutjats i tribunals.

Les raons de que no sigui així són diverses i suposo que en posteriors entrades n'aniré parlant, però ara voldria centrar-me en un fet que també es constata sense cap dubte: les eines de què hom disposa per a poder utilitzar la llengua catalana en l'àmbit jurídic en general i judicial en particular són ben escasses en comparació amb les existents en llengua castellana. Parlo de formularis, manuals, textos legals, etc. A tot això s'hi afegeix en molts casos la manca de formació jurídica en llengua catalana rebuda pels professionals de l'advocacia i fins i tot, en les persones de més d'edat, la manca de coneixements suficients de la lengua en un sentit general.

Per això són importants tots els avenços que es produeixen i avui vull destacar l'acord marc signat el 29 de desembre de 2008 pel Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya i la Generalitat per a tirar endavant un pla de treball realment ambiciós, mitjançant el qual es posaran a l'abast de tots els advocats i advocades els instruments i materials necessaris per a que desapareguin les mancances de què parlava abans: formularis, cursos de nivell C i llenguatge jurídic, cursos d'oratòria, plans que facilitaran la catalanització de la documentació generada als despatxos, manuals, textos legals, etc.

A la foto que he penjat, del dia de la formalització solemne de l'acord marc, només apareixen els tres signants, però és molta la gent que està treballant per tal que el projecte arribi a bon port i ja comencen a veure's els primers resultats: amb un període d'inscripció relativament curt, 602 advocades i advocats de Catalunya començaran els cursos d'autoaprenentatge, 397 pel que fa al nivell C i 205 pel que respecta al llenguatge jurídic. Un èxit. I continuarà.

(Publicat el 3 de març de 2009 al Blog de Pep Canício)