Ja sabeu que sóc d'idees fixes. Ahir escoltava el programa L'Oracle a Catalunya Ràdio i vaig sentir uns comentaris sobre la situació de la llengua catalana a l'àmbit judicial. No recordo qui va dir amb la millor voluntat que és normal que molts advocats no facin servir el català quan pensen que els jutges o jutgesses poden tenir prejudicis i això podria afectar les resolucions que dictin. Jo segueixo amb la meva: amb aquesta mentalitat no s'hi va enlloc, perquè la por té els atributs de l'oli i s'escampa amb facilitat i, a més, qualsevol procedir en aquest sentit seria contrari a les lleis i l'hem de denunciar.Parlar de la por, fins i tot amb la bona intenció de deixar palès que no tenim el que voldríem, produeix un efecte absolutament desmobilitzador: plantem uns arbres que no ens deixen veure el bosc. No continuo perquè els que llegiu això ja heu hagut d'aguantar molts cops les meves pallisses verbals, i acabaré deixant-vos la lletra del començament de la cançó d'en Raimon amb la què he donat nom a aquesta entrada del blog, escrita el 1968 (fa quaranta-un anys...!):
"Anem dient les coses pel seu nom!
Si no trenquem el silenci
morirem en el silenci.
Contra la por és la vida,
contra la por és l'amor,
contra la por som nosaltres,
contra la por sense por."
D'això es tracta: de trencar el silenci i treballar contra la por sense por.
Això de la por d'indisposar el jutge no és res més que una excusa per no fer servir el català.
ResponEliminaCap advocat no dubtaria a interposar recursos, de vegades amb arguments ben punyents sobre el contingut de la resolució que no ens agrada, que no es dulcifiquen per molt que diguem que és "amb tots els respectes envers el Jutjat i en estrictes termes de defensa".
Diem el que hem de dir, i ens hi discutim molt, amb els jutges.
Segons l'argument del principi, sembla que l'únic motiu que veritablement ens hauria de frenar per no quedar malament seria el tema de la llengua.
Vinga va! Això no s'ho creu ningú.
Salut a tothom.
Leopold